Viatge a Egipte.

Dolces pastanagues imaginàries sota l’arena del desert. Recordo com el guia local d’Egipte, arrulladet i de paraula apassionada, ens duia a obradors i botigues perquè hi compréssim: formava part de les servituds i amenitats del viatge. Ara un taller d’alabastre, adés un laboratori d’essències de perfums, ara una botiga de roba de cotó egipci, adés una botiga d’espècies. Sovint et volien engalipar. El seu posat era expectant : sabia que el fet de comprar o abstenir-se’n és potser l’última llibertat del turista. Naturalment ocultava que ell cobrava comissions de les compres. Comprar és més concret i plaent que enraonar sobre la novena dinastia dels faraons. En les explicacions dels temples copiava, en barat, els models il·lustrats del gran tour per als fills rebecs de l’aristocràcia francesa o britànica. Un llustre per a tota la vida. Els turistes contemporanis com ara nosaltres anem a fer el gran tour al començ de la senectut. Una forma d’endarrerir els efectes de l’envelliment del cos i de la ment. En aquesta incerta segona joventut que és la jubilació, les dinasties i els noms dels arquitectes del faraó costen més de recordar. La devastació és a prop. La memòria és més prima. El guia ens encolomava discursos en castellà xocant ple d’anglicismes i repeticions amb un ordre del discurs estrambòtic. Substituïa el logos racional per un galimaties extravagant en què hàbilment ens convertia ens els seus habibis durant una setmana. Ens cridava: “família”. Ens donava consells paternals, com ara que fóssim puntuals. I ho érem. Ens engalipava amb els seus convincents autoenganys : ens dibuixava pastanagues imaginàries que serien descobertes sota l’arena del desert. Expectatives superiors abstractes sense altra base que la pura creença. Si treballem molt i treballem bé trobarem tresors ocults de faraons desconeguts que canviaran la història. Ho desitjava tant ferventment que ens volia encomanar aquella bella il·lusió. De tant en tant s’apassionava i establia una curiosa comparació : si només hem trobat la tomba completa d’un faraó jove com és Tutankhàmon , que no va fer re, que era un nen, què passaria si trobéssim la tomba completa d’un dels grans faraons de la història com ara Ramsés I ? La seua imaginació s’excitava amb màscares d'or, sarcòfags de pedres precioses i objectes de valor incalculable, com ara les sabatilles d’anar per casa, les joies fastuoses i el tron del faraó més guerrer de la història. La relació contada dels monuments dels faraons també és la història dels lladres de tombes, excitats per la imaginació dels tresors ocults, tal com ho estava el nostre guia del tour, el senyor Mohamed Kamal, egiptòleg, si l’hem de creure. De tant ens clavava la xapa sobre el govern nou, que feia bé les coses com ara restaurar Luxor i Assuan. Treure la brossa i la brutícia del Caire era la comesa del govern nou, segons el seu parer. Vaig tenir la impressió que si no enraonaves bé del govern nou, que feia sis anys que governava, no podies exercir pas de guia turístic. Era una forma ineludible de ser addicte al règim militar i poder criar panxeta.