Notes de lectura de Iolanda Batallé. Atreveix-te a fer les coses a la teva manera.

Notes de lectura d'un manual de direcció d'empreses molt sui generis.  

gotes d'aigua. 

ATREVEIX-TE.

Iolanda Batallé ha escrit un bon assaig sobre la seua concepció de la direcció d’empreses. És un llibre agosarat : mescla amb solta les anècdotes personals d’empreses concretes amb certes idees generals potents, algunes molt tòpiques, molt del nostre temps - el poder de l'emoció-, i altres més afinades, producte d’un cert pensament refinat, com ara atendre a detalls que no se solen escoltar, l'acabament de les feines, etc. La meditació forma part del seu viure. L’acceptació del pensament i de la sentimentalitat ensems són curioses. 

La lectura del llibre és aconsellable : promou una gimnàstica mental de l'atenció i de l'auto-observació.

Explica que quan li van oferir de dirigir una gran empresa cultural barcelonina, el primer que féu va ser canviar el lloc del despatx de direcció : va triar les golfes en comptes del despatx noble de la primera planta. La idea que expressa és acceptar la mobilitat emocional de les dones en la feina i en el lideratge : la comoditat és un concepte clau, la felicitat, també. “Quan sento angoixa respiro”, escriu.

El vestit l’usa conscientment com un llenguatge emocional : la varietat del vestir és assumit com a la paleta emocional, inesgotable. Posar-se roba molt diferent. No caure en l’uniforme del traje jaqueta. Sentir la mandra; sentir la melancolia, sentir l’eufòria, aconsella.

En el seu mite íntim recorda una iaia emocionant que li va fer sentir a casa seua ser el lloc més feliç de l'univers. El text és emotiu : la Iolanda Batallé va tenir sort en conèixer i donar valor a la susdita mítica iaia, arquetip de dones sàvies 

La centralitat de l’emoció i del sentiment com a força d’acció va acompanyada de l’esforç d’entendre’s. “Dedica’t a entendre’t i t’estalviaràs problemes.”  “Cada dia necessites dedicar temps  l’autoobservació”, escriu. 

“Costa mirar-se.” S’intueix la idea de saber trobar la pròpia confiança i la confiança en els altres. Crear confiança és crear valor. Més endavant escriu que et preguntis si et mou la por o la gratitud. 

“M’agrada la sensació de descobrir algú que passat un temps podrà substituir-me.” Idea magnífica que sovint oblidem : les continuïtats de les empreses, que ens depassen.   

Fa una afirmació que és una pedra angular : la bondat ens constitueix. 

La idea que més m’ha ressonat ha estat el que ella interpreta com una forma d’actuar masculina davant dels problemes  : diu que els homes actuen davant dels problemes com a guerrers : volen conquerir, posseir, destruir, oblidar ; en canvi les dones hi dialoguen i els transformen. 

“Els problemes no es derroten i s’obliden . Els problemes es converteixen en noves formes de fer. Els problemes són aspectes ignorats de la nostra vida que reclamen el dret a trobar el seu lloc en la zona lluminosa. “ 

Aquest paràgraf m’ha ressonat fortament en la qüestió de la manera de dirigir i de digerir els problemes en els homes. Crec que l’encerta. 

“Els sentiments són força, no feblesa.”, subratlla.  

Apunta que quan les coses costen massa, ja és moment de deixar la direcció. En ella  sembla que el seu límit són els vuits anys. Decidir quan el temps s’ha esgotat és també una forma de saviesa. “Cadascú sap els grans barrancs on ha caigut.”

En definitiva, escriu sobre lideratge de forma original; el lector pot tornar-se més savi i aplicar-ho al seu lideratge íntim, a la seua relació amb els altres, a les seues empreses.